Publicat inicialment per petites singularités. Traducció a l’anglès proporcionada per OW2.
Si desitges signar la carta, per favor, publica-la al teu lloc web i afegeix-te a tu mateix o a la teva organització a la taula que trobaràs al lloc original.
Carta Oberta a la Comissió Europea
Des del 2020, els programes Next Generation Internet (NGI), part del programa Horitzó de la Comissió Europea, financen programari lliure a Europa utilitzant un mecanisme de finançament en cascada (vegeu, per exemple, les convocatòries de NLnet). Aquest any, segons el projecte de programa de treball Horitzó Europa que detalla els programes de finançament per al 2025, hem notat que Next Generation Internet ja no es menciona com a part del Cluster 4.
Els programes NGI han demostrat la seva força i importància per a donar suport a la infraestructura de programari europea, com un instrument de finançament genèric per a finançar béns digitals comuns i assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini. Considerem aquesta transformació incomprensible, més encara quan NGI ha demostrat ser eficient i econòmic per a donar suport al programari lliure en la seva totalitat, des de les iniciatives més petites fins a les més establertes. Aquesta diversitat de l’ecosistema recolza la força de la innovació tecnològica europea, i mantenir la iniciativa NGI per a proporcionar suport estructural als projectes de programari en el cor de la innovació mundial és clau per a reforçar la sobirania d’una infraestructura europea.
Contràriament a la percepció comuna, les innovacions tècniques sovint s’originen en comunitats de programació europees en lloc de nord-americanes, i són majoritàriament iniciades per organitzacions de petita escala.
El Cluster 4 anterior va assignar 27 milions d’euros a:
– «Internet centrat en l’ésser humà, alineat amb valors i principis comunament compartits a Europa»;
– «Un internet florent, basat en blocs de construcció comuns creats dins de NGI, que permet un millor control de la nostra vida digital»;
– «Un ecosistema estructurat de col·laboradors talentosos que impulsa la creació de nous béns comuns d’internet i l’evolució dels béns comuns d’internet existents».
En nom d’aquests desafiaments, més de 500 projectes van rebre finançament de NGI en els primers 5 anys, recolzats per 18 organitzacions que gestionen aquests consorcis de finançament europeus.
NGI contribueix a un vast ecosistema, ja que la major part del seu pressupost s’assigna a finançar tercers mitjançant convocatòries obertes, per a estructurar béns comuns que cobreixen tot l’àmbit d’Internet, des de maquinari fins a aplicacions, sistemes operatius, identitats digitals o supervisió del trànsit de dades. Aquest finançament a tercers no es renova en el programa actual, deixant molts projectes amb escassos recursos per a la investigació i la innovació a Europa.
A més, NGI permet intercanvis i col·laboracions en tots els països de la zona euro, així com en els «països associats»1, actualment tant un èxit com un progrés continu, igual que el programa Erasmus abans que nosaltres. NGI també contribueix a obrir i donar suport a relacions més llargues que el finançament estricte de projectes. Fomenta la implementació de projectes finançats com a pilots, recolzant la col·laboració, la identificació i l’ús comú d’elements entre projectes, la interoperabilitat en sistemes d’identificació i més enllà, i l’establiment de models de desenvolupament que barregen diverses escales i tipus d’esquemes de finançament europeus.
Mentre que Estats Units, Xina o Rússia despleguen enormes recursos públics i privats per a desenvolupar programari i infraestructura que capturen massivament dades privades dels consumidors, la UE no pot permetre’s aquesta renúncia.
El programari lliure i de codi obert, com el recolzat per NGI des del 2020, és per disseny l’oposat als vectors potencials d’interferència estrangera. Ens permet mantenir les nostres dades locals i afavoreix una economia i un coneixement comunitari, mentre permet una col·laboració internacional.
Això és encara més essencial en el context geopolític actual: el desafiament de la sobirania tecnològica és central, i el programari lliure permet abordar-lo mentre es treballa per la pau i la sobirania en el món digital en el seu conjunt.
En aquesta perspectiva, us instem a reclamar la preservació del programa NGI com a part del programa de finançament per al 2025.
1: Segons el definit per Horitzó Europa, els Estats membres en expansió són Bulgària, Croàcia, Xipre, la República Txeca, Estònia, Grècia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia i Eslovènia. Els països associats en expansió (sota la condició d’un acord d’associació) inclouen Albània, Armènia, Bòsnia, Illes Fèroe, Geòrgia, Kosovo, Moldàvia, Montenegro, Marroc, Macedònia del Nord, Sèrbia, Tunísia, Turquia i Ucraïna. Les regions ultraperifèriques en expansió són: Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica, Illa de la Reunió, Mayotte, Saint-Martin, Açores, Madeira i les Illes Canàries.
